diumenge, 12 de gener del 2014

FOTOGRAMES

Jo no vaig poder anar a la sortida a l'escola d'art, però explicare que és un fotograma i com es duu a terme.

Un fotograma és una imatge fotogràfica feta sense càmera i que s'ha obtingut posant objectes directament sobre una superfície d'un material fotosensible, com ara el paper fotogràfic, i exposant-lo a la llum.
 El resultat és la imatge d'una ombra negativa de tons variats, segons la transparència dels objectes emprats. Les zones del paper que no han rebut llum apareixen en blanc; les exposades a través d'objectes transparents o semitransparents apareixen en gris. La tècnica per produir fotogrames s'acostuma a conèixer com fotografia sense càmera.


Aquets són uns exemples de fotogrames: 





dimecres, 27 de novembre del 2013

Autoretrats!


AUTORETRATS


1












He volgut fer aquesta composició, ja que els ulls són una part molt important per la persona, gràcies a ells podem observar tot el que ens embolta. 
La composició esta pensada en que, l'ull dret va a l'emisferi esquerre, es a dir, la part més formal, tot més pensat, estricte, ordenat, geomètric..., en canvi l'ull esquerre va a l'emisferi dret, que és el creatiu, fantasia. Dóna la casualitat que l'ull esquerre va a la part creativa, i penso que  ha sigut molta concidencia que sigues el ull amb la pupil·la de "gat" que tinc (desde naixement), perquè es un ull diferent, podriem dir que encaixa en la creativitat, algo diferent.



2












En aquesta fotografia sortim jo, i el meu millor amic, l'Aleix.
És una persona molt important en la meva vida, perquè sempre m'ha recolzat i ajudat en tot, en el piano, estudis, discussions, etc.

He volgut com fussionar les nostres "ànimes", es a dir, fer de naltros dos, una persona, perquè el nostre caràcter és molt semblant. Sóm com germans, com si fossim una persona, sempre opinem gairebé el mateix, i sempre està al meu costat.




3

Aquesta es la meva foto preferida, diu moltes coses de mi.

Es veu el piano, l'instrument que toco des dels 6 anys i que es molt important per a mi, em fa olvidarme dels problemes i conectar amb la música.
I també unes mans, la de la meva família, germà, mare i pare. Falta la meva germana gran que per estudis no ha pogut sortir.

He volgut ficar els dos temes més importants en una sola foto, la família les persones més estimades que han estat siempre recolzan-me amb els estudis de música i el piano, com ja he dit abans, un element imprecindible per a mi.

diumenge, 24 de novembre del 2013

Exercici punt de vista

EXERCICIS PUNT DE VISTA:

Picat: El punt de vista picat, dona sensació que la persona es més petita  en comparació amb l'entorn (paisatge).



Contrapicat: Aquest punt de vista, dona mes sensació de que la persona fotografiada, és mes gran, més poderosa..





Zenital: La càmera es situa just a dalt de la persona, i la sensació és de que la persona es molt petita.




Nadir: Al contrari que el zentil, la sensació es de grandesa.




Aberrant: La foto esta feta amb l'inclinació de la càmera i això fa donar una sensació d'inestabilitat.



Rasant: La càmera esta a la mateixa alçada qe la persona o cosa, dona sensació d'estar 
integrat dintre la imatge, formar part d'ella.















Exercicis tipus de pla

EXERCICIS TIPUS DE PLA


GPG:  Ens descriu el paisatge que estem veient, sense fixar-se en una persona/cosa en concret.



PG: Ens descriu igual el paisatge, però ja hi ha algun punt que resalta mes que els altres. Així que penso que es descriptiu, però a la vegada al fixar-nos ja en alguna cosa pot expressar algo també.



PS: El pla sencer jo el vec mes com descriptiu, com si la foto volgués descriure la persona.




PA: Al pla americà, ja no ens fixem tant en com es la persona, pero al donar-nos encara informacio sobre les cames podem veure l'acció que esta fent la persona fotografiada.




PM: Al pla mitjà, ja no ens fixem tant en com es la persona, li donem més importancia al que vol transmetre la foto, amb l'entorn que l'envolta. 



PP: Aquest pla penso que es el més expressiu, ja que la foto li agafa tota la cara, i podem veure a través de la mirada, els llavis, es a dir  de l'expressió que fa la persona, el que sent, i el que vol dir.





PPP: A través d'una part del cos, ens diu molt. Major expressivitat.


PD: Descriptiu ja que ens dona informació del objecte que surt a la imatge.




Exercicis llenguatge de la imatge

EXERCICIS LLENGUATGE DE LA IMATGE


Aquestes fotografies estan fetes a la plaça imperial Tàrraco, vam anar amb la classe per fer el primer exercici del curs. Va ser una classe molt diferent de les anteriors.
Us ensenyaré els diferents tipus de llenguatge d'una imatge.




PUNT D'ATENCIÓ.





INESTABILITAT:





CALMA I ESTABILITAT:




TEXTURA VISUAL:



PROFUNDITAT:





COLOR:




MOVIMENT:




REGLA DELS TERÇOS:




En aquesta foto poster costa una mica de trobar la regla dels terços, al lateral esquerre al banc, em vaig fixar en un avi i el seu net i al lateral dret mes aprop, la planta.




ESCALA:












dissabte, 23 de novembre del 2013

Drive - Nicolas Winding Refn

DRIVE


Drive és una pel·lícula dirigida per Nicolas Winding Refn, de caràcter dramàtic.
Aquesta m'ha agradat moltíssim, ja que la història té un munt de detalls que et fan relacionar moltes coses.
Utilitza una il·luminació fosca, ja que moltes escenes són durant la nit, i et dona sensació de misteri, d'intriga, tensió...
És una pel·lícula molt pacient, ja que a l'inici el temps són molt llargs, les pauses, els diàlegs etc.
Tots, al començar la peli teníem una imatge del protagonista (Ryan Gosling), diferent de quan la vam acabar. Al principi Nicolas vol fer pensar a l'espectador que el protagonista és una molt bona persona, amb bones intencions, molt tendre, una persona normal. Però a mesura que la pel·lícula va avançant, vas canviant d'opinió. Ens ajudan una sèrie d'objectes que resalten molt, com poden ser els guants, per no deixar les petjades de la seva mà en ningun llocper la seva pròpia seguretat. També, és molt important la jaqueta, que té un escorpí a l'esquena, al principi de la peli no surt amb ella però a mesura que es va coneixent més el personatge, ja se la va ficant, fins al punt que ja no se la treu. Aquesta jaqueta identifica molt la seva personalitat.

Voldria marcar una escena que em va agradar molt. L'escena es situava a la casa de la noia, on Ryan Gosling parlava amb ella i li preguntava sobre la seva vida. La càmera enfoca al mirall, on en ell hi ha una foto de la noia el seu marit i el seu fill, després surt Ryan reflexat al mirall.
Va ser una de les escenes que més em va agradar.
La música és molt indicada, ja que ajuda a donar més tensió i més interès.
La pel·lícula juga molt amb els punts de vista, amb l'enfocament selectiu, això es vist quan ell condueix.

dilluns, 4 de novembre del 2013

Diane Arbus

Lectura Connotativa/Denotativa
 
Diane Arbus

 Diane Arbus va triar a persones marginals per les seves fotografies: bessons, malalts mentals, gegants, famílies disfuncionals, fenòmens de circ, etc. Els personatges miraven directament a la càmera, el que fa que el flaix reveli els seus defectes. La seva intenció era produir en l'espectador "temor i vergonya". Va ser pionera del flaix de farciment (flash de dia). La fotografia de Diane representa el normal com monstruós: quan fotografia el dolor, el troba en persones normals. Provoca que la gent presumptament normal aparegui com anormal. Trenca la composició, situa el personatge en el centre. La seva mirada sempre és directa, amb tensió i força.

Per a ella no hi ha el moment decisiu, treballa en continu espai temporal i obliga els retratats a que siguin conscients que estan sent retratats.

Busca una mirada nova.



LECTURA DENOTATIVA:

En aquesta imatge podem observar un nen petit en un parc, on es veuen clarament amb un color predominant (negre) dos troncs d'arbre, també es veuen dos persones passejant, una radere el nen, i laltre al lateral dret de la fotografia. És una imatge en blanc i negre, on el nen està situat al centre de la imatge, amb una granada a la mà , i el seu cos sembla que estigui amb tensió o amb ràbia. Es veu que el nen es de classe social baixa, per la manera en que va vestit.


LECTURA CONNOTATIVA:

Aquesta imatge de Diane Arbus, m'agrada molt ja que em fa sentir vàries coses.
Ella volia fer sentir a la gent tensió amb les seves fotografies, i així ho e sentit jo, ja que no es molt normal veure a un nen d'aquesta edat amb una granada a la mà, al mig del parc. Trobo que ella volia manifestar que no tothom es inocent per molt que ho sembli.
També m'ha causat pena, ja que potser també volia fer veure que no tots els nens tenen joguines per jugar, i que un nen pobre s'ha de conformar amb qualsevol cosa.



..................................................................................................................................

LECTURA DENOTATIVA:

Es podem veure tres dones amb sobrepes, vestides de ballarines, i sentades. 
Es situen al centre de la imatge, amb una mirada directe a la càmara
. És una fotografia en format cuadrat.



LECTURA CONNOTATIVA:

Trobo que aquesta imatge vol discrepar amb la societat, ja que vol reflectir que no existeixen dónes ideals, amb un cos perfecte, o que no totes són aixi, i que no per això han de ser marginades.

No totes les ballarines de ballet, han de tenir un cos perfecte, ja que qualsevol persona que li agradi aquest esport pot practicar-lo tingui el cos que tingui, si es el que li agrada.


..................................................................................................................................



LECTURA DENOTATIVA:

Aquesta fotografia és un autoretrat, on es veu ella reflexada en un mirall allargat, gairebé nua i amb la mà al ventre, és una fotografia de quan ella estava embarassada. La foto és allargada, s'hi pot observar la càmera que utilitzava, de la seva època. Es veu la seva habitació a traves del mirall. És en blanc i negre, com la majoria de fotos que fa, també es pot dir que té la part dels peus desenfocada i la part superior enfocada, marcant aixi mes la seva mirada i el seu tronc.





LECTURA CONNOTATIVA:

Diane amb aquest autoretrat em transmet molta tendresa, dolçura, i l'amor de mare i fill.
Jo crec que es la intenció que tenia al fer aquesta foto.
La mida de la fotografia es allargada suposo per adaptar-se al mirall i aixi reseguir el  cos allargat.
Va fer la fotografia a la habitació per explicar, a traves d'aquesta, que es debia passar la major part del temps, descansant.